El passat 13.FEB vaig assistir a la jornada de reflexió de la meva Direcció a l’IMI, Direcció d’Administració Electrònica. Es tracta d’una jornada que fem de tant en tant en la que gaudim de presentacions i ponències magistrals de professionals de primer nivell, alhora que reflexionem plegats sobre aspectes estratègics de la Direcció. En aquesta ocasió l’escenari fou l’escola de negocis d’ESADE de Barcelona, i els ponents Albert Serra-Martín (responsable del programa d’Administració Pública) i Josep Lluís Cano (especialista en Sistemes d’Informació).
Mentre que l’Albert va fer una presentació de la situació socio-econòmica del país, la responsabilitat del govern econòmic en la mateixa, i uns apunts de com orientar els pressupostos per ajudar a la millora de la situació; en Josep Lluís es va centrar en els aspectes clau a tenir en compte alhora de formular un sistema d’informació per una organització.
STAKEHOLDERS: Persones i rols relacionats amb el projecte
- S’ha de tenir en compte a tothom: què necessiten? què volen?
- S’ha de gestionar les seves expectatives durant tot el cicle de formulació, disseny i implantació
- El sistema a construir ha de donar valor a cada un dels stakeholders, ha de donar valor a tots.
COMPONENTS DEL SISTEMA
- DADES / INFORMACIÓ / CONEIXEMENT
– Les dades es processen per aconseguir informació
– La informació s’analitza per obtenir coneixement
– La presa de decisions s’ha de basar en dades i les seves derivades: informació i coneixement. Dades internes i externes
– BIGDATA –> Nou paradigma del procés i tractament de dades per obtenir informació i coneixement.
– OPENDATA –> Obrir les dades a l’exterior. En el cas de l’Administració Pública facilita la transparència i potencia la industria, generalment TIC, que a partir d’aquestes dades obertes creen valor. - TEMPS REAL vs TEMPS ADEQUAT (Real Time vs Right Time)
– La informació l’hem de tenir en el temps adequat. Segurament és millor tenir la informació en temps real, però aconseguir-ho té un cost. Es justifica aquest cost? Per això parlem millor de temps adequat. Una possible definició del temps adequat podria ser el més aviat possible, però a un cost raonable, o a un cost que es compensa amb el valor que aporta la informació en aquell moment. El seu cost d’oportunitat, potser. - INDICADORS
– Cal definir com avaluarem la millora del procés que aportarà el sistema a negoci, perquè el sistema es fa per millorar algun procés. Si no ha de millorar res, millor no començar. Aquesta definició no és més que la identificació de les dades que volem millorar, els seus indicadors.
– Cal recollir les dades a mesurar abans d’implementar el procés, per tal de poder comparar i mesurar l’evolució.
– El sistema ha de proveir els nous indicadors i ajudar a fer el seguiment de la seva evolució. - CLOUD COMPUTING
– He de reconèixer que en Josep Lluís m’ha donat una justificació diferent a les que jo acostumava a argumentar alhora de conduir sistemes cap al núvol. Bé, diferent, millor, contundent…
– L’argument:«Infraestructura i plataforma, i les tasques de manteniment i operació, no aporten valor afegit al negoci. En canvi una bona estratègia TIC amb processos innovadors i eficients sí que l’aporten. És precisament en l’estratègia TIC on s’han de posar els recursos, la resta a fora, aprofitar economies d’escala, outsorcing de plataforma i infraestructura.»
– Ara és el moment. Les tecnologies actuals permeten externalitzar la infraestructura i plataforma, el CLOUD COMPUTING. No entro en si estem parlant de IaaS, PaaS o SaaS, tots 3 tipus de CLOUD són outsourcing.» - MOBILITAT
– Cada cop és més senzill posar lògica de negoci en dispositius mòbils, cada cop s’estandaritza més la plataforma, en definitiva cada cop és m´s barat treure un producte o mòdul mòbil.
– La mobilitat ajuda a obtenir el Temps Adequat, doncs tenim la dada al moment que es captura o genera a un cost reduït. - SOCIAL MEDIA
– Aprofitar Social Media per millorar el servei. Veure-ho com una plataforma de col·laboració, amb clients, proveïdors, col·laboradors, empleats, …
– Social Media ha de ser un canal més de comunicació de l’organització.
També ens ha parlat del cicle o fases/moments en la construcció i implantació d’un projecte:
- FORMULACIÓ SI
– Per què el volem?
– Quins són els stakeholders - DISSENY SI
– Tecnologia
– Plataforma
– Arquitectura
– Model de dades
– Interoperabilitat
– Mobilitat
– … - IMPLEMENTACIÓ SI
– Projecte constructiu + implantació
Altres temes comentats:
GESTIÓ DE LA QUALITAT:
- Gestió de la qualitat –> Per que sigui automàtic cal buscar que el qui ho necessita sigui el qui ho introdueixi, així assegurem que serà de qualitat.
VELOCITAT / ANTICIPACIÓ
- Rols i velocitats
– VDG > VE –> Direcció general s’ha d’anticipar a les necessitats de l’organització, dels treballadors, identificant nous problemes i resolent-los abans que prenguem mal.
– VDSI > VDG –> Direcció TIC s’ha d’anticipar a la direcció general, fent propostes.
GENERALITZAR + PARTICULARITZAR els serveis (l’equilibri)
- Compartimentació d’àrees de negoci i solucions
– Tots estem d’acord que es necessari tenir infraestructures i serveis compartits entre totes les àrees de negoci, per economies d’escala simplement (repeteixo: l’únic argument per tenir serveis transversals és per economies d’escala, malgrat que hom intenti buscar més arguments)
– Ara bé, les àrees de negoci són diferents i requereixen de solucions i recursos diferents. Intentar implantar serveis transversals a tots nivells NO és una bona pràctica. Posaré un exemple, un ajuntament i el servei d’atenció a l’usuari. Les oficines treballes de 8 a 20:00, cal tenir un SAU dimensionat per donar servei en aquest horari. Però que passa quan l’agent de la unitat d’accidents de la policia local t´un problema a les 3 de la matinada introduint un atestat al sistema? Li diem que s’esperi a l’endemà a les 8? Està clar que l’àrea de prevenció i seguretat de l’ajuntament en qüestió necessita un servei SAU diferent.
. – Xavier Roca Vilalta
vilamatica 